Resultats de la cerca

Aquesta església és la capella de l’antic hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat el 1262 per Guillem de Cervelló Per aquest motiu també és coneguda com a Santa Maria de l’Hospital Es tracta d’un edifici de transició, però amb molt poca influència romànica que conserva vestigis de pintures murals del segle XIV Fou molt reformat al segle XVII i malmès el 1936 Actualment la capella es troba molt restaurada

Situació Vista del costat de llevant de la capella amb l’absis malmès, però en el qual s’endevina encara una petita decoració sota el ràfec J Tous A aquesta ermita de Sant Jaume, s’hi arriba per una pista que surt en direcció N del quilòmetre 39 de la carretera de Coll de Nargó a Isona La capella és a prop del poble de Coll de Nargó, vora la masia de les Cases Actualment és abandonada i amenaça ruïna JAA-MLIC Mapa 34-11253 Situació 31TCG601706 Història L’any 1016 hi ha documentada una vinya del terme de Nargó in locum que vocant in ipso viniario de Casas , que bé podria referir-…

Situació Capitell conservat a la parròquia de Sant Josep Oriol, procedent de l’antiga església de Santa Coloma, molt malmès i decorat amb fulles d’acant ECSA - Rambol L’església romànica de Santa Coloma de Gramenet era situada en l’espai que ara ocupa la nau de la de Sant Josep Oriol, arran de la carretera que va a la Roca Era orientada a llevant i, per tant, perpendicular a l’edifici actual Mapa 37-16421 Situació 31TDF343897 Història Trobem esmentat el lloc de Gramenet l’any 1012, però les primeres notícies de l’església de Santa Coloma són del 1024 L’any 1054 els comtes donaven…

El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari…

El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079 la capella…

L’origen del castell i la baronia de Sant Adrià es troba en una sèrie d’alous que el bisbe de Barcelona va comprar en aquest lloc aprofitant la baixada de preus provocada per la venda massiva de terres després de la ràtzia d’AI-mansor del 985 Poc després el bisbe hi devia fer bastir l’església i, més tard, el castell, formant així les edificacions bàsiques de la baronia El castell episcopal era un edifici antiquíssim que s’alçava davant la façana de l’església, al lloc que ara ocupa la plaça de la Vila En un principi era una fortalesa romànica, però en època gòtica va esdevenir mansió…

El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra…

L’església parroquial de Sant Julià és esmentada d’ençà de l’any 1150, mentre que la “ villa Fortianum ” ja apareix esmentada els anys 968, 982 i 990 Hi tingué importants dominis i drets el monestir de Sant Pere de Rodes L’any 1150 fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers, el qual volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa, situada dins el terme de l’església de “ sancti Juliani de Fortiano” S’hi oposaren l’abat del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges, entre els quals hi…

El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957 quan els…

L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà…