Santa Coloma de Gramenet

Situació

Capitell conservat a la parròquia de Sant Josep Oriol, procedent de l’antiga església de Santa Coloma, molt malmès i decorat amb fulles d’acant.

ECSA - Rambol

L’església romànica de Santa Coloma de Gramenet era situada en l’espai que ara ocupa la nau de la de Sant Josep Oriol, arran de la carretera que va a la Roca. Era orientada a llevant i, per tant, perpendicular a l’edifici actual.

Mapa: 37-16(421). Situació: 31TDF343897.

Història

Trobem esmentat el lloc de Gramenet l’any 1012, però les primeres notícies de l’església de Santa Coloma són del 1024.

L’any 1054 els comtes donaven l’església de Santa Coloma, que era sufragània de Santa Maria de Badalona, al capítol de la catedral. Una butlla papal confirmà aquesta donació el 1104.

El 1058 els llocs de Gramenet i Quitazano, entre la vall Carcerenya i el molí d’en Llobet, eren alou de Santa Coloma. Acumulant alous, la canònica de la seu va esdevenir propietària de tota la zona. En el fogatjament del 1359, a Santa Coloma només hi havia dos focs que no eren de l’església.

El 1152 Santa Coloma ja era considerada parròquia, i amb la consagració del 1187 va ser confirmada definitivament com a tal. El terme coincidia amb l’actual municipi, excepte la zona de la Pallaresa (que sempre ha estat de Badalona), i la part del terme de la dreta del Besòs, que es va annexar a Barcelona el 1945.

L’any 1761, l’edifici romànic s’enderrocà per tal de fer-hi una església més gran. Només se n’aprofità el mur de migdia, que, allargat pels peus de la nau, serví per a tancar les capelles laterals de la part de l’epístola del nou temple barroc. La porta ja era mig colgada per la terra que hi acumulaven les riuades; fou tapiada i, prop d’ella, se n’obrí una altra de barroca, molt simple, amb una fornícula al damunt, a un nivell més elevat.

El 1915 s’abandonà aquest edifici, però poc després, a causa de l’augment de la població, es tornà a obrir al culte convertit en parròquia de Sant Josep Oriol. El 1936 fou destruït. Després d’un intent de reconstrucció s’acabà d’enderrocar l’any 1969 per fer-hi l’església actual.

Fou amb aquestes destruccions que aparegueren restes romàniques integrades en l’edifici barroc, de les quals ara només resten algunes fotografies. L’antiga església tenia una porta amb llinda i arc adovellat de descàrrega oberta al mur lateral de migdia. En el mateix mur, però més a ponent i en un nivell més elevat, es troba una finestra formada per una arquivolta dins la qual hi havia una obertura espitllerada. Tots aquests vestigis semblen anteriors al segle XII. A l’hort de la rectoria de la nova parròquia de Santa Coloma (no de la de Sant Josep Oriol, que correspon a l’església vella) es guarden les pedres d’un portal de l’església antiga que pertanyen segurament a la porta romànica.

Capitell

A la parròquia de Sant Josep Oriol es conserva un capitell procedent de l’antiga església de Santa Coloma, que actualment serveix de suport a una marededeu. Fou trobat, l’any 1955, casualment, pel Dr. Vilaseca; procedia del pati de Can Ripa, al costat de l’església vella.

Tot i que el capitell està bastant malmès i té una de les cares rebaixada per tal que s’ajusti a la paret, es pot veure clarament que és d’inspiració coríntia, sense astràgal, amb dos nivells de fulles d’acant (dels quals l’inferior o bé és molt curt o bé és incomplet) i amb un àbac molt malmès. Les nerviacions de les fulles d’acant es representen per tres incisions verticals, de les quals parteixen unes incisions obliqües a cada banda.

Vilaseca el relaciona amb un capitell preromànic de Sant Esteve de Banyoles. Es pot relacionar també amb nombrosos capitells de tipus corinti de la mateixa època. Esmentem, per exemple, els capitells que hi ha a l’ajuntament de Cornellà de Llobregat, el de Santa Eugènia de Berga, i uns amb fullam molt esquemàtic procedents de Sant Mateu de Bages, ara al museu de Manresa.

Hem de situar, doncs, aquest capitell al segle X, i devia pertànyer al mateix edifici que el mur i la porta romànics enderrocats el 1969, o potser, fins i tot, a una església anterior.

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Vilaseca, 1985, pàgs. 167-179

Bibliografia sobre el capitell

  • Barral, 1981, pàgs. 116-117
  • Vilaseca, 1985, pàgs. 76-79
  • Dalmases-José i Pitarch, vol. I, 1986