Resultats de la cerca

Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…

Situació Vista de conjunt de l’església des de migjorn La construcció, molt moderna, ha deixat encara algun vestigi romànic del qual pot ésser una mostra el fragment de mur que resta sota el campanar F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es trobava, segurament, dins l’antic terme del castell de Seguers, al raval de les i Coromines, al sud-est del municipi d’Aguilar de J Segarra Long 1°34’44” — Lat 41°43’00” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que, originada a Manresa, mena a Calaf Poc després d’haver passat el quilòmetre 27 cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una carretera que es…

La vila de Corneliano és esmentada l’any 986 L’origen del castell és obscur no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 “iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire” El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell…

El poble de Benavent és situat a uns 9 km al nord de Lleida, al centre del que hauria estat el Segrià antic El seu terme conforma una petita vall plana regada pel torrent de Vallporcar i una extensa xarxa de sèquies Sembla que Benavent fou una explotació d’origen andalusí que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, hauria atorgat al cavaller Guillem de Benavent De fet, els anys 1191 i 1207, el seu fill, Gombau de Benavent, cedí a Pere Lanzavil i Pere de Colona, respectivament, les dues meitats del seu domini Tenim referències molt primerenques de la seva església parroquial,…

Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però, va fracassar…

Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven amb l’estrada…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben a la carena o el serrat del Fitor, contrafort que davalla vers llevant al massís del puig Alt i que acaba a migdia en una penya alta i destacada, el Fitor pròpiament dit En aquest punt el vessant cau de manera molt brusca i sobtada vers el fondal de la vall de Montjoi, que divideix en dos sectors Mapa 259M781 Situació 31TEG179786 Per arribar-hi convé situar-se a la carretera de Roses a Montjoi, de la qual surt, prop del mas Marès, una pista que puja vers la base militar del Pení Aquesta pista coincideix, o hi passa a la vora, segons els llocs,…

Situació Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta ECSA – M Anglada Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida Mapa 34–10215 Situació 31TCG727918 Per a arribar-hi cal agafar el primer trencall a tramuntana punt quilomètric 134, de la carretera de la Seu a Lleida, tot just quan aquesta passa pel pont sobre la Valira El camí planer segueix el curs del riu…

Situació Capçalera de l’església, concebuda inicialment com un edifici basilical de tres naus, que restà, però, inacabat ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria, convertida parcialment en un paller i quadra, es troba isolada enmig d’un camp, prop del camí de Calbera a Castrocit, des d’on és perfectament visible JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG046959 Història Segons les referències documentals, es tractava d’una església pròpia de la parròquia de Sant Andreu de Calbera vinculada d’alguna manera als senyors de Calbera És esmentada des de l’any 979, en què el prevere Galí lliurà al cenobi d’…

Situació Ermita molt modificada aprofitant restes d’altres edificis que la van precedir J M Masagué L’antiga església parroquial de Sant Feliuet de Vilamilans, sufragània de la de Sant Quirze del Vallès, és situada a l’extrem oriental del terme de Sant Quirze, a uns 5 km del nucli de població La separen solament 3 km de la ciutat de Rubí La construcció actual d’una autopista molt a prop de l’església ha malmès l’indret, famós per l’important aplec anual que s’hi celebra Mapa 36-15392 Situació 31TDF203960 Per accedir-hi cal agafar la carretera que va de Molins de Rei a Sabadell, ja que l’…