Santa Maria de les Coromines (Aguilar de Segarra)

Situació

Vista de conjunt de l’església des de migjorn. La construcció, molt moderna, ha deixat encara algun vestigi romànic del qual pot ésser una mostra el fragment de mur que resta sota el campanar.

F. Junyent-A. Mazcuñan

.

Aquesta església es trobava, segurament, dins l’antic terme del castell de Seguers, al raval de les i Coromines, al sud-est del municipi d’Aguilar de J Segarra. Long. 1°34’44” — Lat. 41°43’00”.

Per a arribar-hi cal agafar la carretera que, originada a Manresa, mena a Calaf. Poc després d’haver passat el quilòmetre 27 cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una carretera que es dirigeix a Sant Pere Sallavinera, des d’on cal emprendre una pista que, avançant cap a migjorn, porta al raval de les Coromines, indret on s’alça la capella. La clau és en una casa propera a l’església. (FJM-AMB)

Història

El lloc de les Coromines i l’església apareixen Meitats, el 1222 i el 1295, com a Santa Maria de Condaminas. No sabem que mai fos parròquia; el j 1685 era sufragània de Sant Miquel del Castell de Castellar i el 1878 passà a dependre de la recent creada parròquia de Sant Pere i Sant Feliu de Seguers. El 1365-70 la quadra de les Coromines depenia de l’abat del monestir de l’Estany, i bé que no sabem si l’església hi era compresa, és molt probable que així fos. El 1565 era senyor de la quadra de les Coromines Galzeran de Grevalosa.

Hom coneix també aquesta església amb l’advocació de Sant Esteve, bé que mai no l’hem trobada anomenada així. No degué tenir mai la categoria de parròquia i fou sempre sufragània d’una altra.

Actualment, aquesta església no té culte de manera continuada; el seu edifici es troba en un relatiu bon estat de conservació.

Remarquem que no cal identificar aquesta església amb la de Santa Maria de Malencosa com s’ha fet fins ara. (ABC)

Església

L’edifici actual és una construcció moderna bastida al mateix solar on s’alçà la capella romànica, de la qual, possiblement, s’aprofitaren alguns elements, com sembla evidenciar el fragment de mur que es dreça sota el campanar i que engloba la portalada actual. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 43, Vic 28 d’octubre de 1951.