Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan…

Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en testament el…

Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i de Sant…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…

Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120 La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149 L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona Aquell…

Situació Trull número 2, que té una capacitat de 1 746 litres, excavat en un gran bloc monolític de pedra JI Rodríguez El lloc de Flix pertany al terme municipal de Balaguer, però forma un enclavament territorial entre els municipis de Cubells i la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG275311 Flix és situat prop de la fita del km 9 de la carretera local que de Balaguer es dirigeix cap a Agramunt Història Les primeres referències de Flix posen en relació aquest indret amb la campanya militar del comte Ermengol IV d’Urgell per envoltar la ciutat musulmana de Balaguer, d’ençà del 1080…

Situació Base de la torre campanar d’època romànica, molt transformada en la part superior ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere és al sector nord del nucli antic de la vila Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent EBP Història La primera notícia coneguda sobre la villa de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany 768-814 En un precepte datat a Aquisgrà el 29 de desembre de l’any 814…

Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…