Resultats de la cerca

Aquesta església parroquial, que donà nom al poble villa S Laurentii , 981, va ser enterament reconstruïda a la fi del segle XVIII i consagrada de nou el 8 de novembre de 1789 No conserva cap vestigi d’època romànica

Tot i que les notícies històriques sobre aquest castell són força tardanes, l’existència del despoblat medieval de Casals, al peu del tossal de Sant Sebastià, apunta que el seu origen és molt antic El 3 de novembre de 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el castell de Casals al monestir d’Alguaire Segrià El castell de Casals encara pertanyia al convent hospitaler al començament del segle XVII

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners Durant la…

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

Església parroquial de la vila d’Illa, esmentada per primera vegada l’any 982 Fou reconstruïda al segle XI d’aquesta fase resta part de la paret occidental, al costat de l’actual campanar, i engrandida al segle XIII Fou novament reconstruïda a partir del 1664, i es tornà a consagrar el 18 de novembre de 1736 Acabaren essent sufragànies d’aquesta parròquia les esglésies de Sant Climent de Reglella, Sant Salvador de Casesnoves i Sant Miquel de Llotes L’església conserva, encastada a la façana de ponent, la làpida sepulcral d’Arnau Gasal d’Illa, de l’any 1289

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala…

Església de planta rectangular i amb campanar d’espadanya situada en el poble de Guardiola, a l’extrem sud del terme de Vilanova de l’Aguda Era sufragània de l’església de Santa Maria de Ribelles No es conserven referències documentals sobre aquesta església, però pel que fa al terme de Guardiola, ja apareix mencionat el 24 de novembre de 1066, en un document pel qual Roger donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un alou en el lloc dit Pujol de Ribelles, el qual confrontava a ponent amb el terme de ipsa Quardiola Posteriorment, ja al segle XII, una altra referència indica…

De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou…

La vila del Pont de Bar i la seva església foren destruïdes l’any 1982 per l’aiguat que, la nit del 6 a 7 de novembre, s’emportà el pont i tota la part baixa del poble, a més de deixar malmesa la resta El pont de Bar, construït al final del segle XI —l’any 1081 se signava el compromís dels habitants de Bar i Toloriu, on es comprometien a la seva construcció—, s’ha de situar com a origen d’aquesta població, i de la seva església dedicada a sant Ermengol Tanmateix, la tradició diu que un pont anterior fou edificat per sant Ermengol vers el 1035 i se situa la mort del sant…