Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes. Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí; aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer lloc entre els de la Península, el de Santa Magdalena de Bell-lloc de Tarragona. Nogensmenys, a l’inici del segle XIII, els monjos abandonaren l’indret, i poc després, vers el 1249, l’arquebisbe Pere d’Albalat cedí l’església com a estatge a les religioses de l’orde de Santa Clara que s’acabaven d’instal·lar a la ciutat; el lloc, per la insalubritat de les aigües estancades del Francolí, no devia disposar de les condicions adients per a viure-hi, car el 13 juliol de 1255, el papa Alexandre IV ordenava a l’arquebisbe Benet de Rocabertí que donés a les religioses com a nou estatge l’església de Sant Miquel del Mar i les edificacions annexes. Tanmateix, aquest manament pontifici no tingué efecte, ja que l’esmentada església era motiu de plet des de feia anys entre la mitra i el capítol catedralici.

Amb l’abandonament de les religioses, l’església suburbana de Santa Magdalena passà, al segle XIV, a cura d’uns ermitans i poc després s’hi instal·là la confraria dels hortolans, mentre que a l’inici del segle XV ho feia la dels soguers o cordillers. L’any 1418 la ciutat, que des del principi del segle XV tenia cura d’algunes esglésies suburbanes, com la de Sant Pere Sacelades i Santa Magdalena, la cedí definitivament a la confraria dels hortolans, cessió que fou confirmada el 12 de novembre de 1504 pels mateixos cònsols. L’església de Santa Magdalena de Bell-lloc, com d’altres de la ciutat, fou enderrocada arran de la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.