Resultats de la cerca

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

Gairebé al límit de ponent del terme, prop de la carrerada de la serra del Cis, hi ha el despoblat de Vilega, en un lloc molt encinglerat, amb les restes de la capella de Sant Julià, d’origen romànic De la capella de Sant Julià només es conserven unes poques filades de la base dels murs, que permeten veure que es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular obert, pel que sembla, directament a la nau L’estat de les restes no permet apreciar vestigis de les seves obertures i només es pot intuir, més que veure, que el seu aparell era constituït per…

No hem trobat notícies documentals referides a aquesta església, en estat ruïnós, que podria correspondre aparentment a una obra alt-medieval Les seves minses restes no permeten fer-ne un estudi aprofundit

Malgrat que no hi ha notícies històriques sobre el seu passat, els pocs vestigis materials confirmen l’antiguitat d’aquesta capella propera als estanys de Basturs Les ruïnes de l’església permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i construïda amb un aparell de cÀrreus perfectament tallats i polits, propis del segle XII

Les ruïnes de l’església de Santa Anna són a pocs metres a llevant de l’actual capella, amb la mateixa advocació, que s’aixeca als afores de la població de Torres del Bisbe Solament n’han restat dos fragments de mur, els quals no permeten endevinar detalls sobre la seva arquitectura cal assenyalar, però, que un dels fragments sembla correspondre a un pilar quadrat, la funció del qual és desconeguda

Situació Vista interior, des de la porta d’accés, del que resta de la capella de Sant Andreu de Pineda de Mar N Ontiveros Capella en mines del municipi de Pineda, situada en una llenca del terme entre Hortsavinyà i Calella, cosa que fa que molts creguin, i fins i tot s’ha escrit, que pertany a Calella Mapa 38-15-394 Situació 31TDG692105 És accessible per la carretera que va a Hortsavinyà, i a uns 1200 m després que s’acaba el tram asfaltat s’arriba a un pla on comença un camí que s’enfila a la carena Es troba a uns 100 m d’aquest punt vers ponent, al mig d’un petit bosc cercat, amb les ruïnes…

Aquesta capella era emplaçada al nord de la Pobla de Roda, vora l’antic camí de l’Isàvena Avui els seus pocs vestigis permeten de reconstruir-ne l’antiga planta Es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un aparell rústec de carreuons només desbastats, d’aspecte alt-medieval, sense que en el seu estat actual se’n puguin fer més precisions

Aquesta desconeguda església apareix esmentada en un document datat l’any 1022 en què el bisbe d’Urgell Ermengol i els canonges de Santa Maria permutaren un hort amb el sacerdot Seniofred al comtat de Cerdanya, al territori del Baridà, “ in apendicio Sancti Genesii, prope ipsa ecciesia, in locum que vocant ad ipsos Torrentes ” Les afrontacions aportades pel document no permeten la identificació d’aquesta església, que molt bé podria fer referència a Sant Genís del Quer Foradat

El Diccionario de P Madoz, al segle passat, ja féu esment d’aquesta capella com a arruïnada, a un quart d’hora del poble de Merli De l’església de Santa Engràcia només han restat algunes filades dels murs, que permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, capçada probablement per un absis semicircular L’església era construïda amb un aparell de carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, el qual palesa una obra rústega de difícil datació, però probablement del segle XII

L’any 999 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere d’ Arcas , topònim identificat amb Valldarques, tot i que les afrontacions que s’expliciten en el document no permeten establir el lloc exacte de la seva situació Aquest esment és, d’altra banda, l’únic conegut relatiu a aquesta església Hom podria pensar que es tractava de la capella del castell de Valldarques, situat al costat del riu de Valldarques, però és tan sols una suposició