Resultats de la cerca

La “ capella castri de Fuxano ” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i també el mateix any 1279, en què fou signat en aquesta capella el conveni pel qual el cavaller Berenguer de Sant Martí donava la meitat del delme de Foixà al bisbe Pere de Castellnou En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les capelles sufragànies amb sacerdot adscrit “ Capella sancte Marie de Fuxano, in parrochia sancti lohannis de Fuxano ” En documents posteriors apareix sota l’advocació de sant Marc L’actual capella ha estat molt modificada l’espai semicircular del…

Aquesta fortalesa es documenta a partir del segle XII En el mas actual del mateix nom es guarda documentació de la família des del 1270 Conserva diverses restes medievals en la part baixa del mas, però es fa difícil de discernir si són romàniques o posteriors

Campllong és un topònim que ja apareix documentat l’any 922 Tot i que originàriament és molt més antiga, la primera referència que hi ha de l’església parroquial és de l’any 1362, en què figura al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’edifici romànic fou substituït al segle XVI per l’església actual, a la qual al segle XVII foren fets afegits posteriors

L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del cloquer D’aquestes deixes es…

Capella rural de la demarcació parroquial de Granollers de Rocacorba És un edifici de planta rectangular, d’absis i atri tardà davant del mur de ponent Aparentment és una edificació tardana semblant a la de Sant Nazari, del mateix municipi i parròquia de Sant Martí de Llémena No en coneixem notícies antigues, però per l’aparell de l’absis i pel titular cal considerar-la com una església originada en l’època romànica, molt transformada als segles posteriors

A la zona de Pomar, a l’actual casa de Cal Comte, masia fortificada del segle XV amb reformes posteriors, es conserva encara la capella dedicada al Sant Crist Tot i que probablement té un origen medieval, està massa remodelada i coberta d’estucs per poder-la datar en època romànica sense fer-hi abans un estudi arqueològic Antigament era orientada a llevant Al segle passat, hom va traslladar l’altar als peus de la nau Els documents, però, no parlen mai d’aquesta capella

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…

Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’església de…

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament