Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, primer, i després del de Cornet, no gaire lluny del mas Solà L’església apareix esmentada el 1239 Aquesta església és totalment arrasada sense que hom hi pugui notar cap forma ni paret

Situació Aspecte que ofereixen els forats, els quals, com a cosa curiosa, se situen només a un costat del riu F Junyent-A Mazcuñan Aquest seguit de perforacions és situat al ribatge dret del riu Llobregat, poc després que les seves aigües s’hagin esmunyit pel pont gòtic del Pont de Vilomara Long 1°52’16” - Lat 41°42’04” Aquesta població es troba emplaçada a uns 6 quilòmetres de Manresa vers migjorn Forats Al ribatge dret del riu i a uns 50 m aigües avall del pont gòtic hi ha 16 forats rodons excavats a la roca, els quals es disposen formant dos rengles asimètrics i a uns dos metres de…

Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre

Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i devastats…

Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual

Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant…