Resultats de la cerca

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme…

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la…

Situació Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli ECSA-J Gallart Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud Mapa 34-14 361 Situació 31TCG591311 S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix…

L’antic poblat de la Guàrdia, actualment reduït a un sol mas, és inclòs dins el terme municipal de Torroella de Fluvià, documentat des de l’any 910 La seva església, dedicada a sant Feliu, també ha desaparegut Al segle XII aquesta església fou confirmada com a possessió de Santa Maria de Vilabertran any 1116 En el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV de la diòcesi figura com a parròquia Es tracta, però, d’una interpolació, feta amb lletra que deu ésser del segle XV En les llistes de parròquies del segle XVII, aquesta església ja no hi figura L’església era situada a poques passes vers el…

Aquesta capella, ara pràcticament desapareguda, era situada en un indret a ponent del poble de Vimbodí, prop del límit amb Tarrés No se’n tenen notícies històriques, però sembla d’origen medieval Procedent d’aquesta ermita, es conserva a la parròquia de Tarrés un fragment d’escultura que presenta una figura humana dempeus, vestida amb túnica, la mà esquerra de la qual subjecta un bàcul Li manca el cap És possible que aquesta peça formés part d’un sarcòfag, els vestigis del qual es trobaren fa uns quaranta anys en un marge situat a 1 km aproximadament de les ruïnes de l’ermita de…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més…

Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als drets…

Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una casa on poder…

Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de Castellbò Va…