Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó. S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí. El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una casa on poder viure, per això i pel remei dels pecats, el bisbe absolgué i concedí quaranta dies d’indulgència a qui ajudés el dit clergue.
L’ermita es troba pràcticament arruïnada del tot. Una talla del titular, de fusta policromada del segle XIV, fou baixada a Llert i avui es conserva al Museu Diocesà de Barbastre.