Resultats de la cerca

Aquesta església, parròquia de Flix, és situada al clos antic de la vila L’edifici actual és d’estil gòtic, molt restaurat l’any 1958 Té una sola nau capçada per un absis poligonal i el presbiteri cobert per una volta estrellada El campanar ha estat totalment refet La primera notícia històrica sobre aquesta església és de l’any 1166, en què Gaufred, bisbe de Tortosa, donà l’església de Flix a Sant Pere de Besalú i a Bernat, el seu abat El bisbe es reservà la quarta part dels delmes i exigí que l’abat o el prior li presentessin el capellà de l’església, que ell havia d’aprovar Amb aquesta…

Aquesta església és l’antiga parròquia de la vila de Miravet, que fou de patronat de l’orde del Temple i des del 1317 de l’orde de l’Hospital És situada al peu del castell, fora del recinte L’edifici actual, d’estil barroc, fou construït damunt d’un de més antic al segle XVII, amb la collaboració econòmica del castellà d’Amposta Després de la Guerra Civil Espanyola es construí una nova parròquia a la zona baixa del poble Les primeres referències sobre l’església parroquial de Miravet són del segle XII Entre els anys 1153 i 1158 se signaren dues concòrdies entre el bisbe Gaufred d’Avinyó i el…

El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’indret d’Altet…

Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de Verdú pel…

El primer esment, i per ara l’únic conegut, de l’església i el lloc de Puigverd data de l’any 1106, quan Berenguer i la seva muller Mandegor donaren a l’església de Santa Maria de Puiverde la quarta part de la vila i dels homes que l’habitaven o l’habitarien, i els altres béns mobles i immobles de la seva propietat Tradicional sufragània de l’església de Palau, depenia també de la comanda de Susterris, fet pel qual no apareix en les relacions d’esglésies del deganat, ardiaconat o oficialitat de Tremp Per aquest mateix motiu tampoc podem establir el moment en què es produí el canvi d’advocació…

No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa Eugeni III…

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la collació dels preveres i…

El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons Des de molt aviat tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Copons es documenta per primera vegada l’any 1020, data en la qual Guifred de Balsareny, repoblador del terme del castell, el vengué a la seva muller Ingilberga L’església i la parròquia es documenten l’any 1035 en el testament de Ramon Guifré de Balsareny, en el qual deixava un parell de bous als clergues de Santa Maria de Copons per a misses, mentre que a l’església de Santa Maria deixava una tona de vi, al mateix temps…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any 1172, hi ha…