El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 (“Lambiliolas”) en una venda de terra que Ando i Al·lió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració. Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part. Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108 aquest pledejà amb Guillem Ponç de Palol per tal de recuperar no tan sols l’església sinó també la resta de beneficis eclesiàstics que l’acompanyaven.
Al segle XVIII l’edifici fou àmpliament modificat. Deixà llurs funcions parroquials quan fou construït un nou edifici parroquial en aquest veïnat.