Resultats de la cerca

Aquest castell fou de primer un domini de la família Cervera Al segle XIII pas sà als Pallars, en feu del rei A l’inici del segle XIV era senyor o castlà del Cogul Bertran de Solanelles, que el 1306 vengué al monestir de Poblet el castell i la vila del Cogul i 360 sous jaquesos de renda, per 16 250 sous jaquesos Malgrat aquesta venda, la jurisdicció superior del Cogul encara restà a mans de la família Pallars, fins que el 1385 el monestir comprà a Jaume Roger de Pallars tota la jurisdicció del Cogul, les Besses i l’Hospital de Riudeset per 16 000 sous jaquesos Al nord-est de la plaça de l’…

Del municipi de Sant Joan Despí procedeixen dues peces de talla en fusta, romàniques, que es conserven actualment en una collecció particular Una d’elles és un cap d’una marededeu que probablement formava part de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Bonviatge, que es venerava en la capella del mateix nom situada davant l’església parroquial L’altra talla que ha pervingut, pràcticament sencera, podria procedir de la mateixa església parroquial De cap de les dues peces no tenim testimoni fotogràfic, i deixem constància de la seva existència MLIR Marededeu La marededeu sencera de Sant Joan…

Aquesta petita església es troba al costat de la torre d’Enveja És consignada per primera vegada l’any 1290, en què Bernat de Castellbisbal va deixar-hi un llegat La capella continuà subsistint i al segle XVI s’hi creà un benefici La capella va ser restaurada el 1873, però fou saquejada durant la guerra civil Actualment es troba en un total estat d’abandonament L’edifici que s’aixeca avui dia al lloc és posterior al segle XIII La porta és de mig punt i té un campanar de paret amb dues obertures Hi ha un ull de bou sobre el portal L’absis és recte i a l’interior l’arcada és…

Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia…

Situació Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació Mapa 34-14 361 Situació 31TCG548293 Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el…

Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…

Situació Imatge de la Mare de Déu, talla de fusta policromada, del darrer terç del segle XII Actualment es conserva a la rectoria de Sant Julià de Lòria JM Ubach El santuari de Canòlic és situat en un coster, a 1 528 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlic És una construcció moderna, en la qual hi ha un altar major d’estil renaixement Situació x 1°26′50” — y 42°28′18” Per a arribar-hi, anant de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella per la carretera general, a l’altura d’Aixovall, a mà…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 40 m de l’església de Sant Andreu del Castell de Tona, en direcció nord-est, a l’indret anomenat Pla o Camp de les Lloses Figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 TDG 357340 ACC-REP Necròpoli El jaciment del Pla de les Lloses fou excavat per F Vall l’estiu de l’any 1972 Malgrat que només es va fer una cala de 0,50 x 0,50 m, va ser prou indicativa de la potència arqueològica d’aquesta zona L’estratigrafia que va presentar la prospecció és la següent fins a 10 cm, terra…

El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial de Prades,…