El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila. L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III. Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments.
L’església parroquial de Prades, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe.
L’edifici actual, que presideix la Plaça Major, és essencialment gòtic i renaixentista. La porta principal, a ponent, és d’estil renaixentista. La del mur sud, malgrat tenir impostes amb decoració vegetal de tradició romànica, és d’època gòtica. L’església fou incendiada l’any 1837 i novament el 1936, quan desaparegué, juntament amb altres retaules, l’altar major, construït per l’arquitecte Francesc Barba el 1865. (MMFG)
A la tanca del cementiri de l’església de Prades es localitza una estela funerària cisellada en un bloc de pedra vermella del país. Es tracta d’una estela funerària de cap discoidal i peu gairebé recte. En una cara mostra una creu grega en relleu i en l’altra un motiu heràldic format per un escut. Si ens basem en la cronologia de peces similars de la zona, caldria datar aquesta estela a l’edat mitjana, a partir del segle XII. (JJMB)