Resultats de la cerca

Santa Maria del Prat era el nom primitiu de l’actual església parroquial d’Argelers, situada al centre del poble parrochia Sancte Marie de Prato , 1178, topònim encara utilitzat a la fi de l’antic règim Fou totalment reconstruïda i proveïda d’un imposant campanar al segle XIV De l’església anterior, en resta una bella pica baptismal del segle XIII, la qual és signada pel mestre picapedrer que la feu amb la inscripció següent “MAGISTER GVILLELMVSMARCHI DE VOLONO ME FECIT”, que traduït del llatí vol dir “Em feu el mestre Guillem Marc del Voló”

El castell de la Torre té el seu origen, tal com el topònim assenyala, en una torre de guàrdia existent a l’indret almenys des del segle X L’any 938 ja es documenta la villa Torre , vila que és consignada repetidament a partir d’aquesta data La fortalesa de la Torre acabà essent considerada un veritable castell, i així en la donació de la parròquia de Sant Jaume de la Torre de l’any 1139 ja apareix el castrum de Turri Elnensis El domini eminent del terme de la Torre fou dels bisbes d’Elna fins a la fi de l’antic règim En l’actualitat no resten vestigis del castell, que es pot considerar…

Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels canonges i l’…

L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…

L’actual despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda de migjorn 720 m d’altitud El lloc de Casterlenes, des d’antic, era una quadra fronterera del terme de Capella Una de les primeres referències de l’indret data del l’any 1078, quan el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de tal manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell El…

El poble d’Aguilaniu és encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Carrodella Del castell, que presidia la població, resten en l’actualitat escassos vestigis Una de les primeres mencions documentals d’aquesta fortalesa data de l’any 987 es tracta d’una escriptura mossàrab que fa esment d’un judici que tingueren els homes del kastro Aquilanido amb els de Jusseu a causa de la propietat d’un terç d’un pou saliner Molt probablement, el castell d’Aguilaniu fou conquerit vers l’any 1080, poc abans de la conquesta de Graus de fet, ja l’any 1085 el rei Sanç Ramírez concedí en alou el…

La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els vescomtes de…

A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…

La població de Torres de Segre es troba al marge esquerre del riu Segre, al sud-oest de Lleida Torres era un dels pocs indrets per on es passava a l’altra riba del Segre en un principi amb barca, el que conferí a la població una posició estratègica L’any 1133 s’esmenta per primera vegada el lloc de Torres, que llavors era domini de la família Cervera Al segle XIII passà als templers i al segle següent als hospitalers, que integraren Torres al Gran Priorat de Catalunya fins a la fi de l’antic règim La parròquia de Torres de Segre és coneguda des de l’any 1168, en què apareix en l’ Ordinatio…