L’actual despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda de migjorn (720 m d’altitud). El lloc de Casterlenes, des d’antic, era una quadra fronterera del terme de Capella. Una de les primeres referències de l’indret data del l’any 1078, quan el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris”, de tal manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell. El rei li concedí també els termes que ja havien assenyalat Sanç Asnar de Perarrua, Guillem Servideu de Capella, Guillem Isarn de Benavarri, i els veïns de Capella. Casterlenes estigué vinculat als senyors de Lierp, branca dels Portaspana, i restà com a senyoria jurisdiccional fins a la fi de l’antic règim.