Resultats de la cerca

Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge

A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna

L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res

Ha restat poca informació sobre aquest castell La primera menció del terme de Flix és de l’any 1079, en un document de venda que fan Guadal i la seva muller Ermessenda d’un alou que limitava al nord amb el terme esmentat Aquesta fortalesa fou senyorejada per la nissaga dels Tous El 1199 Ramon de Tous, en testar, en feu donació al seu fill Bernat, juntament amb altres possessions

Les ruïnes de l’església de Santa Anna són a pocs metres a llevant de l’actual capella, amb la mateixa advocació, que s’aixeca als afores de la població de Torres del Bisbe Solament n’han restat dos fragments de mur, els quals no permeten endevinar detalls sobre la seva arquitectura cal assenyalar, però, que un dels fragments sembla correspondre a un pilar quadrat, la funció del qual és desconeguda

El Diccionario de P Madoz, al segle passat, ja féu esment d’aquesta capella com a arruïnada, a un quart d’hora del poble de Merli De l’església de Santa Engràcia només han restat algunes filades dels murs, que permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, capçada probablement per un absis semicircular L’església era construïda amb un aparell de carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, el qual palesa una obra rústega de difícil datació, però probablement del segle XII

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

Antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, de la qual queden vestigis sota el mas Blanc, del Rieral, al vessant esquerre de la riera d’Arbúcies El 6 de febrer de 923, en consagrar l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, el bisbe Guiu li va sotmetre, entre d’altres, aquesta església Més tard consta com a simple capella, i al segle XVII se’n perden ja les traces Aquests escassos vestigis que n’han restat no han estat estudiats, ni tampoc s’hi ha fet una excavació que en pogués precisar la datació

En una concòrdia signada entre el comte Ramon Berenguer IV i el comte Ponç Hug d’Empúries, l’any 1138, apareix un Bernat de Campmany Campman i els seus fills, als quals el comte d’Empúries hagué de tornar allò que els havia pres És possible que en aquest moment ja existís el castell de Campmany Segons els Gesta comitum Barcinonensium , l’any 1288 un exèrcit francès ocupà el castell de Campmany Al poble de Campmany han restat diversos fragments de les muralles de la població i diverses torres, de planta circular o rectangular, i fins i tot l’església, que formava part de la…

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…