Resultats de la cerca

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Aquesta capella apareix documentada en la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, l’any 1092, que li deixà una part de les terres que tenia a la vila d’Arsèguel per al servei de la seva lluminària El 1758 Sant Pere era una capella annexa de l’església parroquial de Santa Coloma d’Arsèguel

D’aquesta església, se’n té notícia gràcies a l’execució sacramental del testament de Berenguer Arnau d’Altés, que fou jurada el 1157 sobre l’altar de Sant Ot, situat a la vila d’Agramunt Potser es tracta, de tota manera, d’una referència a un dels altars de la parròquia de Santa Maria

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates

És l’actual església parroquial de Montellà, situada al puig on s’esgraona el poble És esmentada, juntament amb l’església de Sant Genís de Montellà, que llavors era la parròquia, en la publicació sacramental del testament de Bernat I, vescomte de Conflent, de l’any 1003 Bernat deixà una vinya a les esglésies de Sant Genís i de Sant Sadurní de Montellà

L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del cloquer D’…

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig

Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és del…