Resultats de la cerca

Es documenta a partir del 968, però aviat desaparegué de la documentació i el seu terme es fragmentà entre els nous castells de Fornils i de Rupit No es coneixen restes de l’antic edifici del castell que hom suposa que deuria estar tocant la cinglera prop de l’Agullola

Aquesta capella consta per primera vegada l’any 1035 en la venda d’una vinya a la vall Sositana, “ in loco Sancti Saturnini ”, que confrontava a tres bandes amb camins El capbreu de Roda, de vers el 1068, consigna una vinya a Sant Sadurní del prevere Iquila Hom suposa que aquesta església correspon a l’actual ermita de Sant Sadurní, situada aigua amunt de l’Éssera, davant del santuari de Goient

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol No degué passar de capella rural, dependent del mas Guardiola o del Solà L’església apareix documentada el 1206 el 1315 Arnau de Guardiola fundà un benefici en aquesta capella, de la qual hom té notícies fins al 1782 Actualment no se’n coneix amb certesa la ubicació l’única referència, a més d’estar al costat del mas Guardiola o Solà, és que el 1782 era a dues-centes vares de la parroquial, la qual cosa ha fet suposar que sigui una part de l’edifici on avui hi ha el bar Sport També hom suposa que…

Capella erigida avançat el segle XII a l’antiga vall d’Alfatà, el terme inicial del castell de Palafolls No es coneixen notícies directes de la capella però sí el topònim de Sancta Susannae , el 1189, que suposa que ja es trobava en peu El nom de la santa reemplaçà al llarg del segle XIII l’antic nom d’Alfatà La capella, restaurada al segle XVI, era propietat de la família Ponç, i després passà als barons de Ratés i als d’Amar Aquesta capella no té cap relació amb la nova església erigida el 1952 al centre de la població, en el moment en què es creà com a parròquia independent de Pineda, d’on…

Aquesta església presideix el poble de Matamala, a la riba esquerra de l’Aude Si bé el lloc de Matamala és documentat des de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que donà a l’abadia de Cuixà Matamala, cum villis et villarunculis suis , el primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi, molt més tardà de l’any 1413 Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret, designà procuradors per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Matamala, aleshores pertanyent a la diòcesi d’Alet Per la manca de…

Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors Els seus aplecs eren molt concorreguts, sobretot per gent…

Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del castell” i hi ha el…

Aquesta església és situada prop del límit amb el terme de Fontrubí, prop de la masia de les Pereres, antiga quadra documentada des del 1143 Hom sap que el 1338 aquesta quadra era de la senyoria de Ramon de Barberà, castlà de Mediona Se suposa que l’advocació originària de la capella era santa Magdalena, tot i que des del 1596 s’esmenta ja la de sant Salvador És situada dalt d’un petit turó al peu de la muntanya conserva un absis semicircular llis amb finestra al mig, que sembla ser de doble biaix, amb la resta del conjunt molt modificat al segle XVIII Encara que creiem que som davant una…