Resultats de la cerca

L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la utilitza…

L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’…

Situació En les restes d’aquesta construcció, edificada sobre el barranc de les Caubes, s’evidencien encara els encaixos de les bastides que van permetre d’alçarlo ECSA - V Roca Les restes d’aquest pont medieval es troben a l’esquerra del pantà d’Oliana, en el barranc de les Caubes Mapa 34-12291 Situació 31TCG588616 A uns 100 m del Segre, seguint aigües amunt el torrent de les Caubes, ens trobarem els vestigis del pont Pont Aquest pont servia per a travessar el barranc de les Caubes Originàriament constava d’un sol arc, d’uns 6-7 m de llum i de 2,5 m d’ample, però ara solament se’n conserva…

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil barroc fou…

Situació Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir de Montserrat Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi Història Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme de Montserrat, propera a Santa Maria En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica Aviat fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll, que la vinculà al priorat i després monestir de Santa Maria…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…

Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…

Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona Tots dos topònims es documenten a partir del 904, un com a vall de Santa Eulàlia, i l’altre com a lloc que anomenen la Torroella Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava És a partir del 1099 quan apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, en el seu testament, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant…

La primera església de Sant Martí era situada a la vall d’Aura, a la vora d’on ara hi ha la Flor de Maig, probablement ningú, però, n’ha trobat cap resta ni se’n coneix la situació exacta Devia construir-se pels voltants de l’any 1050, per tal com coneixem dues deixes destinades a la dedicació de l’església properes a aquesta data, una d’un mancús de l’any 1042 i l’altra de dos mancusos del 1047 Un segle més tard, el 24 de febrer de l’any 1145, fou consagrada l’església ben segur que aquesta consagració deu correspondre o bé a un nou edifici o bé a una refecció de l’anterior Aquesta església…

Situació L’antiga ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria forma part, actualment, de les dependències de l’ermità del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell És situada dalt la carena de la serra anomenada, precisament, de Sant Iscle o de la Salut, que es troba al marge esquerre del riu Ripoll, al nord-est del nucli urbà de la ciutat de Sabadell, a una altitud de 227 m Al subsol es localitzà un paviment d’època romana i encara avui, davant l’antiga ermita, afloren restes de construccions d’aquesta època Hom té el convenciment que aquí hi hagué la mansió d’Arraona, pel costat de la…