Sant Iscle i Santa Victòria (Monistrol de Montserrat)

Situació

Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir de Montserrat. Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi.

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme de Montserrat, propera a Santa Maria. En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica. Aviat fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll, que la vinculà al priorat i després monestir de Santa Maria de Montserrat, situació que manté. (FJM-AMB)

L’església apareix documentada el 933 quan fou donada pel comte Sunyer de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les altres esglésies montserratines: Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Les dades d’aquesta capella són molt minses i es redueixen a constatar la seva existència durant el segle XIII, com el llegat testamentari que el 1294 es feia a Sant Iscle de Montserrat. Les notícies continuen donant-la com a existent durant el segle XIV.

Durant els segles XV i XVI s’utilitzà l’edifici com a hospital dels pelegrins que pujaven a la muntanya de Montserrat i després s’utilitzà com a capella del cementiri que tenia al seu costat. Després de les vicissituds que sofrí el monestir durant la Guerra del Francès, que fou utilitzada com a polvorí, quedà molt afectada. El 1858 fou restaurada un cop el monestir tornà a tenir vida monàstica, després de l’exclaustració del 1835. (ABC)

Església

Aspecte exterior de l’església amb l’absis, obert a llevant i foradat amb una finestra simple, de doble esqueixada.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’edifici, d’estructura simple, consta d’una petita nau, coberta amb volta de mig punt i ampliada, a la banda de llevant, amb un absis semicircular llis, on s’obre una finestra de doble esqueixada. Aquest absis va cobert amb volta de quart d’esfera i s’uneix a la nau mitjançant un simple ressalt que fa la degradació entre ambdós elements arquitectònics. A la banda de migjorn hi ha un petit cos d’edifici adossat, que devia fer les funcions de sagristia i que, evidentment, fou afegit a la capella posteriorment.

A part d’altres obres, hom també modificà ostensiblement la façana de ponent, on s’obre la porta i sobre la qual hi ha tres obertures esglaonades i rematades, com la porta, amb arcs de mig punt, de les quals només la central dona llum al temple, mentre que les laterals es disposen a manera de capelles per tal d’encabir-hi un sant, tot i que totes dues en són orfes. Un petit campanar d’espadanya, d’una sola obertura i de factura també moderna, corona aquesta façana.

Els paraments externs, on es fan algunes remodelacions, foren recoberts amb argamassa, però on l’aparell és visible hom pot veure uns blocs de pedra de mides força voluminoses, ateses les mesures de l’església, disposats ordenadament en filades. Els paraments interiors, per la seva part, han estat enguixats.

L’edifici, malgrat les modificacions, és en molt bon estat de conservació. (FJM-AMB)