Resultats de la cerca

Aquesta església es troba al poble de Fet, actualment abandonat Fou una parròquia que va dependre de l’abadiat de Sant Pere d’Àger Arnau Mir de Tost vinculà els delmes de Fet 1046 i també la seva església a l’esmentada canònica El papa Alexandre III en confirmà la propietat a Àger, amb les seves pertinences, els anys 1162 i 1179 Les diverses aportacions de l’abadiat per a la dècima de Terra Santa consignen l’església de Fet regida per un capellà, amb pobres rendes L’actual edifici, en ruïnes, dataria dels segles XVI i XVIII

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final del segle…

El castell de Sant Llorenç es vincula a la família del mateix nom, coneguda des del segle XI i estretament relacionada amb la família comtal El primer membre documentat és Ponç Adalbert de Sant Llorenç, fiador d’un acord entre Ramon Berenguer, senyor de Canet, i el comte Gausfred II entre el 1014 i el 1074 La referència més reculada sobre el castell de Sant Llorenç és de l’any 1192, en què Ramon de Sant Llorenç concedí el dret d’alberga que ell tenia en els castells de Sant Llorenç i Sant Hipòlit L’any següent donà aquests dos castells al rei Alfons el Cast, per bé que Pere el…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any 1686 només era…

Església que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà Inicialment fou una sufragània de la parroquial de Santa Maria de Lluçà per esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l’actualitat L’existència de l’església es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l’església consagrada diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Sancti Martini de Medians sive de Albas et suo sacerdote Aquesta dependència perdurava encara entre el 1025 i 1050, ja que no consta en una llista…

Aquest castell era situat al turó on hi ha el poble de Pomar, una antiga vila closa que ha estat molt modificada El castell de Pomar va estar estretament lligat en els seus orígens als de Montlleó i Briançó La primera notícia d’aquesta fortalesa és del 1101, en què aquests tres castelis foren cedits per Geribert Hug al bisbe de Vic Guillem Berenguer Al segle XII hi ha documentada una família de castlans cognomenada Pomar El domini de la mitra vigatana sobre el castell de Pomar s’allargà fins al segle XIII El 1254 Bernat de Mur cedí a Pere II de Queralt els seus feus de Montlleó i els castells…

La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i…

La notícia més antiga coneguda de la vila de Somont és de l’any 944 A partir d’aquí les mencions sobre el lloc es repeteixen en documents datats els anys 987, 1036, 1038 Somunte , 1047 Somont , 1051, 1053, 1057 Semonte , 1061, 1075, 1079, 1081, 1085, 1086, 1097 i 1114, en què s’esmenta la vila i el mas de Subtusmont La vila era situada al terme de Santa Maria de la Seu actualment aquest indret és dins del terme municipal d’Anserall, però a tocar del de Sant Feliu de Ciutat, ja que en diversos documents datats els anys 1009, 1040, 1057 i 1081, es vincula el topònim de Sant…

Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació…

Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III 1188 En l’…