Resultats de la cerca

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia específica

Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana tardana que ha…

Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954, pàgs 212-213 Alföldy, 1975…

Aquest sarcòfag es trobà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona, entre els anys 1923-25, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona núm d’inv P 38 És de pedra calcària i fa 2,06 × 0,58 × 0,58 m Es pot datar a la primera meitat del segle V És una peça amb tabula ansata central, semblant a la que apareix al sarcòfag de Leucadius, però amb un crismó flanquejat per una alfa i una omega, i sense decoració estrigilada Bibliografia Serra i Ràfols, 1925b, III pàgs 223-224 Gudiol i Cunill, 1925b, 17, pàg 315 Tulla, Beltran, Oliva, 1925-26, làm VII-c, núm 6 Schlunk,…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag…

Sarcòfag de pedra calcària amb tabula ansata central anepigràfica, datat a la primera meitat del segle V Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1927, actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 54 És de pedra calcària i fa 2,11 × 0,59 × 0,59 m Es podria datar a la primera meitat del segle V És un sarcòfag sencer amb tabula ansata central de peu motllurat, similar a la que presenta el sarcòfag de Leucadius, però…

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…

Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació és ambigua ja…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…