Resultats de la cerca

Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no…

Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954, pàgs 212-213…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert encastat en un dels murs d’una casa propera a la muntanya de les Corts afores d’Empúries Fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2868 Fa 0,33 × 0,44 × 0,07 m És una peça de marbre blanc amb tonalitats grises, datable probablement vers la segona meitat del segle VI Es tracta d’una peça de sarcòfag similar a la que hem descrit anteriorment, però de mides més petites El tipus d’estrígils és el mateix, però varia el motiu central, que en aquesta ocasió és un crater ovulat, amb les nanses gairebé en angle recte i amb dues…

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…

Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van trobar el 1967 membres de la…

Passem a tractar en una sèrie de fitxes els conjunts més notables de ceràmica de taula d’importació, d’època antiga tardana, localitzats a Catalunya, seguint un criteri cronològic i geogràfic Terra sigillada africana C amb decoració aplicada de Tàrraco Dins de les produccions ceràmiques documentades a Tàrraco destaca, a partir del primer quart del segle III, la presència d’una vaixella de taula produïda a la província nord-africana de la Byzacena, anomenada terra sigillada africana C Aquesta denominació genèrica amaga una complexa realitat, amb nombrosos tallers de fabricació que van estar en…

Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…

Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’època…