Resultats de la cerca

Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació és ambigua ja…

Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’…

Fragment de sarcòfag de marbre del Proconès, trobat dins el conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa a l’inici d’aquest segle Museu de Terrassa - M Llonch Aquesta peça es va trobar al conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa entre els anys 1915-20 Actualment es guarda al Museu de Terrassa, situat al castell cartoixa de Vallparadís núm d’inv 1934 El fragment fa 0,625 × 0,42 × 0,07 m i és de marbre blanc amb vetes grises Es tracta d’un fragment de sarcòfag de marbre, probablement del Proconès, amb restes de cinc figures, de les quals són ben visibles únicament les…

Fragment de sarcòfag encastat fins l’any 1969 al parament extern del mur meridional del temple de Sant Joan Sescloses Museu d’Art de Girona Es tracta d’un fragment de sarcòfag que fins el 1969 era encastat al parament extern del mur meridional de l’església de Sant Joan Sescloses D’aquest emplaçament, fou traslladat, primer, al Museu Arqueològic de Girona, i després al Museu d’Art de Girona, on consta amb el núm d’inventari 131502 És una peça de marbre blanc que fa 0,305 × 0,37 × 0,07 m És datable vers els anys 310-320 El fragment presenta un doble fris al superior, hi ha la representació d’…

Frontal dit de les orants, possiblement procedent d’un taller cartaginès Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest frontal fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-25, i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 4510 És de marbre blanc amb vetes grisoses i fa 1,86 × 0,55 m Es tracta d’una placa de marbre del Proconès per a ser collocada a la part frontal d’un sarcòfag Presenta cinc sectors rectangulars el segon i el quart el formen dos camps d’estrígils simètrics, cadascun en dues…

L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i 46 × 46 cm l…

Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…