Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona. El 1957 ingressà al Museu de Badalona (núm. inv. 3 281). Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc. Cal datar-la vers els anys 315-335.
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R. Muro
És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures. Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al forn de Babilonia, representats com a nens amb els cabells llargs i amb barret frigi. La segona escena que presenta el fragment, corresponent a la figura de la dreta, és la de Noè a l’arca rebent el colom. Es troba en un estat molt fragmentari, però és identificable gràcies a les peces romanes que la conserven de manera íntegra. L’estil correspon a l’època constantiniana, amb els rostres característics, l’ús del trepant i el pentinat equiparable a la tipologia del Crist estació.
Bibliografia
- García Bellido, 1963, XXXVI, pàg. 195; Palol, 1967, pàg. 301; Recio, 1969, XIIV, fasc. I, pàg. 112, i 1972, pàgs. 417-418; Sotomayor, 1973, pàg. 102, i 1975, pàgs. 97-98; Guitart, 1976, pàgs. 167-168.