Resultats de la cerca

Colleccions Art de Catalunya-Ars Cataloniae , Edicions L’Isard, Barcelona Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Geografia de Catalunya , Editorial Aedos, Barcelona Gran geografia comarcal de Catalunya , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Història de la cultura catalana , Edicions 62, Barcelona Història de l’art català , Edicions 62, Barcelona Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Enciclopèdia Catalana, Barcelona Fàbrega, J La cuina catalana Catalunya Illes Balears País Valencià Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent L’Alguer , Edicions L…

Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…

L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…

La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…