Resultats de la cerca

Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada…

La gladiadora romana, conservada al Museu Arqueològic d'Hamburg Alemanya © Alfonso Mañas Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, enguany, el patrimoni arqueològic mundial es va veure minvat per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra a Síria o per la seriosa degradació que pateixen les restes arqueològiques a la Xina, on un cens del patrimoni cultural ha detectat la…

Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…

Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…

Literatura catalana Inauguració de l’exposició commemorativa, un dels actes de l’Any Brossa, “La xarxa al bosc Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980” © Fundació Joan Brossa - Sílvia Poch La celebració important del 2019 va ser l’Any Brossa Les lletres no només viuen dins dels llibres i l’ull que sap mirar pot trobar poesia en qualsevol lloc, fins i tot caminant pel carrer Joan Brossa ho sabia i, per això, més que un poeta, va ser un artista amb tota la magnitud de la paraula, perquè aquest creador avantguardista nascut a Barcelona va portar la poesia a formats que fins aleshores no…

Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…