Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Nova York, metròpoli multicultural
La ciutat de Nova York és la més diversa i la més densament poblada dels Estats Units A més de la gran heterogeneïtat que els mapes reflecteixen i que s’experimenta en la vida diària, les diferències que es manifesten en els diversos grups de població i els contactes que s’estableixen entre aquests mateixos grups creen la vitalitat i l’excitació que són pròpies d’aquesta gran ciutat Tot i que es considera que no hi ha cap grup ètnic que domini cap dels cinc barris de Manhattan –Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island–, de fet la zona de Manhattan al sud de Harlem, el sud de Brooklyn i…
La televisió
Fer qualsevol mapa de la televisió al món és una empresa gairebé impossible a causa de l’acceleració dels canvis que experimenta aquest mitjà de comunicació, tant des del punt de vista tecnològic com des del cultural Recents informes de la UNESCO han posat de manifest que la desregulació del sector de les telecomunicacions, el sorgiment de mercats mundials i la convergència dels mitjans de comunicació, com també els avenços de la tecnologia de la informació, han forçat països de tot el món a fer front a nous desafiaments Cada vegada serà més difícil separar els mitjans electrònics…
Els diaris i les revistes
L’índex de lectura de premsa ha estat considerat tradicionalment un indicador del nivell sociocultural dels diferents països Per això no ha d’estranyar que en el mapa es mostri clarament reflectit que aquest índex nombre d’exemplars per cada 1000 habitants és més alt en països desenvolupats i amb un bagatge de producció cultural més gran Destaca especialment l’elevat índex assolit als països europeus nòrdics N’hi ha cinc que es troben entre els deu països del món amb uns índexs de lectura més elevats amb mitjanes que arriben a superar els 500 exemplars per mil habitants, o, el que és el…
Londres, metròpoli multicultural
Amb una població aproximada de 7,2 milions d’habitants i una extensió d’uns 1607 km 2 , Londres és, a més de capital de la Gran Bretanya, la ciutat més gran de l’Europa occidental La metròpoli és integrada per 33 districtes boroughs , repartits en bona part a banda i banda del Tàmesi Els seus orígens es remunten vers l’any 50 aC, just a les portes del període imperial romà Esdevingué capital del major imperi colonial a les dècades del naixement de la modernitat, i és avui centre d’una àrea metropolitana de més de 8000 km 2 Al llarg de la història de la ciutat, persones d’una gran varietat d…
Mallorca, escenari privilegiat del modernisme català
Joaquim Mir 1873-1940 El roc de l’estany cap al 1903 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Al tall del 1900, l’onada d’arquitectes i d’artistes de procedència catalana actius a l’illa és ostensible Queda perfilat, així, un periple que caracteritzarà l’època del Modernisme, i que es projectarà, en la seqüència que aquí ens interessa, fins a l’any 1914 El fenomen, a més de tenir conseqüències, compta també amb els seus antecedents Genèricament, es localitzen al llarg del vuit-cents, i la seva freqüència augmenta a mesura que avancem en el temps A l’època del Romanticisme, al voltant del…
La música en el modernisme
Preliminars Homenatge a l’Orfeó Català, de l’Ajuntament de Vilafranca 1900, dibuixat per Adrià Gual RM L’enorme interès que va desvetllar el Modernisme artístic a partir dels anys 1960 ha fet créixer l’atenció envers altres aspectes d’aquell moviment, i entre aquests també, encara que menys, pels seus aspectes musicals La primera qüestió que se’ns planteja en abordar aquest tema és si el període del que anomenem Modernisme va tenir una música pròpia, identificable com a tal, o si el millor que podem fer és parlar de «la música en l’època del Modernisme» Si ho fem així, podrem apreciar en…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Argenters, orfebres i joiers
Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…
La pintura d'història
La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…