La ciutat de Nova York és la més diversa i la més densament poblada dels Estats Units. A més de la gran heterogeneïtat que els mapes reflecteixen i que s’experimenta en la vida diària, les diferències que es manifesten en els diversos grups de població i els contactes que s’estableixen entre aquests mateixos grups creen la vitalitat i l’excitació que són pròpies d’aquesta gran ciutat.
Tot i que es considera que no hi ha cap grup ètnic que domini cap dels cinc barris de Manhattan –Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island–, de fet la zona de Manhattan al sud de Harlem, el sud de Brooklyn i Staten Island encara acullen una majoria blanca. A tots els barris hi ha població negra, però tendeix a concentrar-se a Brooklyn est, a Queens i al Bronx. Els llatins també viuen a tots els districtes, amb altes concentracions al Bronx, mentre que els americans d’origen asiàtic s’agrupen en sectors de Queens i la zona sud de Manhattan.
La història dels immigrants a Nova York és molt complexa. Els holandesos van colonitzar Nova Amsterdam al segle XVII, més endavant van adquirir la terra dels indis i posteriorment van rebre els anglesos, els hugonots, els jueus i els esclaus africans. La Nova York britànica, establerta el 1674, va esdevenir el 1776 un enclavament central per als Estats Units. Des d’aleshores, la ciutat es va convertir en una porta que els immigrants travessaven atrets per la possibilitat de poblar i crear la nació sencera.
La barreja urbana de Nova York també reflecteix els conflictes de llengua, religió, cultura i classe que s’han anat presentant. Al llarg dels anys, les àrees anomenades Little Italy, Chinatown, el Lower East Side i Harlem, entre altres indrets, han acollit grups molt ben consolidats; però actualment aquest exclusivisme queda desmentit al carrer per un calidoscopi de llengües i pobles.
Fins i tot els “blancs” de Nova York són heterogenis. Holandesos, anglesos, alemanys, irlandesos, italians, jueus, eslaus, àrabs i molts altres hi han arribat en diversos moments, i han creat institucions i transformat barris. Tot i que domina la cultura WASP (White Anglo-Saxon Protestant [blanc anglosaxó protestant]), les identitats ètniques fortes d’italians, irlandesos i jueus impregnen els barris de Brooklyn i Staten Island.
Els americans d’origen africà es van convertir en una força important, amb onades d’immigració provinents del sud (entre el 1860 i el 1940), i van fer que Harlem es convertís en la capital del món negre. Els grups creixents d’immigrants africans i afrocaribenys també han fet canviar els barris negres establerts, com ara el de Bradford-Stuyvesant a Brooklyn i el de Corona a Queens.
Els porto-riquenys que van arribar al Harlem hispà al tombant de segle XX van contribuir a la formació de l’anomenada “llatinitat”. Els dominicans els van seguir a Washington Heights, al nord de Manhattan, mentre que els mexicans i els americans de l’Amèrica del Sud i Central es distribueixen ara per tota la ciutat i la regió.
Entre els immigrants asiàtics destaquen els xinesos, que ocupen barris sencers a Manhattan, Brooklyn i Queens. Més recentment, els asiàtics del sud han canviat el paisatge de Jackson Heights i altres sectors de Queens, mentre que els coreans s’instal·len a Manhattan i Flushing, i els japonesos a l’East Village. Aquests barris són centres que atreuen altres famílies asiàtiques urbanes i suburbanes, com també els turistes.
La cuina ètnica a la ciutat de Nova York
Més enllà de les estadístiques que fan referència a la raça, l’espai i altres classificacions, la millor manera de parlar de la diversitat de Nova York és parlar dels estils de cuina que hi conviuen. Generacions d’immigrants han portat a la metròpoli la cuina d’arreu del món per a satisfer compatriotes i ciutadans amb yams japonesos, paella, fufu, eviche, mortadel·la, peus d’ànec, humus i adob de comí jueu. Tot i que hi ha restaurants cars, de gurmet, que serveixen cuina francesa, italiana, japonesa i “americana”, els petits restaurants ètnics de barri reflecteixen una altra història de la diversitat.
Els barris d’immigrants han florit arreu de la ciutat. A Manhattan, a part el barri xinès i la part sud de Little Italy, el menjar japonès domina a St. Mark, les barbacoes coreanes al carrer 32, la cuina del Brasil al centre, i plats afroamericans, africans i caribenys a Harlem i Washington Heights (on també se’n poden trobar de dominicans) –i, per descomptat, moltes altres delícies.
Tot i així, Queens és el barri que més es diferencia en aquest sentit dels altres cinc, amb cuina coreana i xinesa a Flushing, cuina índia a Jackson Heights, i cuina grega a Astoria, un dels barris més estimulats pels nous immigrants de l’Amèrica Llatina, Egipte i l’Orient Mitjà.
A Brooklyn, es poden trobar empanades jamaicanes al llarg de Flatbush Avenue i caviar rus a prop de Coney Island. El Bronx presumeix de tenir una altra Little Italy, com també grans poblacions de porto-riquenys i afroamericans. Staten Island, tot i que ha rebut la part més petita d’immigrants recents, encara ofereix tortas cubanes i mexicanes farcides d’ou, milanesa, alvocat, pernil, frankfurt i salsitxa, com també és possible adquirir kielbasa encarregada a Polònia.
La cuina difereix igualment dins dels grups. Plats procedents de moltes regions de la Xina són presents al barri xinès de Manhattan, a la Vuitena Avinguda de Brooklyn, a Flushing (Queens, coneguda per les especialitats taiwaneses), i en restaurants de l’altra banda de la ciutat. Entre les especialitats hi ha dim sum, marisc fresc, botigues de pasta, forns, menjar vietnamita, plats típics de Shanghai, i dumplings (púding farcit de carn o fruita). Aquests barris xinesos també elaboren menjars tradicionals casolans, i per això hi ha molts establiments que ofereixen principalment primeres matèries procedents de la Xina: carn, peix, verdures, herbes, fruita seca, i especialistes en barbacoes. Així, els immigrants i els seus descendents han recreat els seus entorns alimentaris americanitzant-los amb blat de moro, bevent Ovaltine –la base d’una beguda energètica que es prepara afegint-hi llet– i fent constar els controls del departament de sanitat sobre el menjar que pengen alegrement als aparadors.