Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
Pere de Magarola i Fontanet, bisbe d'Elna (1623-1626)
El dia 22 de juliol de l’any 1623, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Magarola i Fontanet Barcelona 1571 – Lleida 1634, bisbe d’Elna diputat militar Francesc Pla i de Cadell, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Pere Fuster, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Onofre de Comte i de Bearne, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joan Baptista de Collferrer, domiciliat a la sotsvegueria de Besalú i vegueria de Girona oïdor reial Bernat de Sala i Alemany, doctor en ambdós drets i ciutadà de Barcelona Abans d’…
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
Francesc Macià i Llussà, militar i polític (1931-1933)
Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…