Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
La prossecució de les dificultats en el tombant del segle
En el present, les dificultats continuaren i s’agreujaren, però, al llindar de la dècada dels vuitanta, en els últims anys del llarg regnat del Cerimoniós i més encara en els dels dos fills seus i successors respectius, Joan I i Martí l’Humà, amb qui es va extingir la dinastia comtal barcelonina que havia governat durant segles Catalunya, els Països Catalans i la Corona d’Aragó La fragilitat de les finances públiques fallida bancària i desordres monetaris Repartiment de béns, retaule de Sant Vicenç , segle XV CB / RM De bell antuvi, la fallida dels principals banquers privats del Principat…
Les primeres dificultats a mitjan tres-cents
“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…
Francesc Macià
F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
La difícil recuperació d’una Europa dividida
Al maig del 1945, Europa es trobava en plena ruïna econòmica i amb el difícil repte de reconstituir-se moralment i políticament Gran part del continent, de fet, es trobava devastada Els principals centres industrials, així com la xarxa de comunicacions, sobretot a l’Europa central, havien estat destruïts gairebé del tot La capacitat de producció del conjunt de la indústria del continent estava, aquell any de 1945, per sota de la meitat dels índexs de preguerra I, a més, hi havia greus problemes fins i tot per a sobreviure, a causa de les grans dificultats per a proveir de productes…
El sindicalisme en el període democràtic
Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
L’època dels nous moviments socials
Definir una època tan concreta com la dels nous moviments socials no pot sorprendre ningú Bé que els processos històrics quasi mai no tenen una cronologia tan precisa, hi ha moments en què els canvis es precipiten i adquireixen força suficient per a caracteritzar períodes de llarga durada Uns pocs exemples poden illustrar-ho Va ser en aquest període 1900-30 que el catalanisme assolí la maduresa suficient per a participar en les eleccions, prou vitalitat per a diferenciar-se segons tendències i per a, fins i tot, tenir un paper molt actiu en la política espanyola és per tot això que es…
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…