Resultats de la cerca

La cap de govern alemanya Angela Merkel va marcar les directrius econòmiques per als membres de la Unió Europea © Unió Europea Malgrat la crisi econòmica i financera que va patir Europa i l’euro, a Alemanya el PIB va créixer el 3,6% durant el 2010, i l’economia del país va continuar creixent, com no ho feia des de la reunificació, principalment gràcies a les exportacions als països de la UE Tanmateix, aquestes xifres no van ser suficients per al partit d’Angela Merkel en un any en què va haver de sotmetre a control la seva gestió en eleccions a diferents estats A les primeres, celebrades al…

La crisi financera va ser la principal protagonista dels últims dies de l'any 2008, i el Govern va haver de sortir al pas de les dures crítiques que rebia per donar suport al pla d'estímul econòmic que pretenia aprovar el G-20, a iniciativa de la Comissió Europea Finalment, l'11 de desembre Merkel va anunciar que donarien suport a la mesura, que havia de reunir l'1,5% del PIB dels estats comunitaris, però tot semblava indicar que la crisi exigiria més esforços, i també víctimes Així, el 13 de gener, el Govern va comunicar l'aprovació del paquet de mesures econòmiques més important des del…

Al mes d’abril, un estudi sobre fluxos de capital, titulars i empreses que operen en paradisos fiscals va generar un viu debat europeu, que va afectar també Liechtenstein Així, un mínim de 120 persones i empreses del país hi estarien implicades, alhora que el secret bancari vigent al país estaria refugiant uns 24000 milions d’euros no declarats de clients d’arreu En aquest sentit, la pressió de la UE va provocar que el nou Govern d’aquest país s’avingués finalment a cooperar amb l’intercanvi automàtic de dades bancàries A Liechtenstein, s’hi van celebrar eleccions legislatives de l’1 al 3 de…

El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…

El 14 d’octubre es van celebrar eleccions legislatives El resultat va ser una ajustadíssima majoria per als partits que ja ocupaven el poder des dels anteriors comicis Així, el Partit Democràtic 12 escons, el Partit Obrer Socialista Luxemburguès 10 i els Verds 9 van formar de nou govern, liderat pel demòcrata Xavier Bettel A l’oposició, van quedar el Partit Popular Cristià Social 21, el Partit Reformista d’Alternativa Democràtica 4, el Partit Pirata 2 i L’Esquerra 2 Bettel va revalidar el càrrec de primer ministre, el 5 de desembre Les prioritats del nou govern són les polítiques…

Enmig de grans tensions polítiques, el primer ministre Sato Kilman va dimitir al març, dies abans d’afrontar la sisena moció de censura des del 2010 El seu lloc el va ocupar Moana Carcasses, líder de la Confederació dels Verds, originari de la Polinèsia Francesa i el primer ciutadà naturalitzat que ocupa el càrrec Una de les primeres decisions del nou primer ministre va ser canviar la diplomàcia del país que podria afectar 70 dels 99 representants diplomàtics a causa dels nomenaments irregulars que van ser destapats arran de l’escàndol Phocea –el nom del veler més gran del món,…

En les eleccions legislatives del 6 d’octubre, el Parlament va quedar molt fragmentat, perquè cap partit no va obtenir un 20% dels vots Així i tot, el guanyador va ser, un cop més, el partit Harmonia, amb un 19,8% dels vots i 23 escons sobre 100 Aquest partit, que es defineix com a socialista, és el principal representant de la minoria russòfona de Letònia La resta d’escons els van ocupar formacions recents o que abans no havien obtingut cap diputat, com el populista A qui pertany l’Estat 16, el Nou Partit Conservador 16 i el liberal Desenvolupament 13, i la resta de diputats són membres dels…

El 6 de març de 2011 hi va haver eleccions parlamentàries a Estònia El guanyador va ser el Partit Reformista del primer ministre Andrus Ansip, amb el 29,8% dels vots i 31 escons dels 101 que té el Parlament o Riigikogu dos més que en els anteriors comicis El va seguir el Partit del Centre, amb el 23% dels sufragis, 29 parlamentaris tres menys, el partit Pro Patria i Res Publica, amb el 21% dels vots i 19 representants quatre més, i els socialdemòcrates, amb el 17% dels vots i 19 escons nou més Partits menors, com ara els Verds o els representants de la minoria russa, van quedar…

Letònia va celebrar eleccions parlamentàries el 4 d’octubre El vencedor va ser el partit socialdemòcrata Harmonia, amb el 23% dels sufragis i 24 escons sobre 100 El van seguir les formacions Unitat, amb 23 diputats, la Unió de Verds i Pagesos, amb 21, i l’Aliança Nacional, amb 17 Tanmateix, com que Harmonia és la formació amb què més s’identifiquen els nombrosos russos de Letònia, el partit va tenir dificultats per a rebre suports, per la qual cosa els altres tres grans partits van formar una coalició presidida per la primera ministra Laimdota Straujuma, del partit Unitat, en el…

Entre el 9 i el 23 d’octubre de 2016 es van celebrar eleccions legislatives a Lituània, amb resultats sorprenents La Unió Lituana dels Pagesos i els Verds LVŽS, que fins llavors tenien un sol diputat, en va aconseguir 54, en un Parlament format per 141 membres En canvi, el Partit Socialdemòcrata del primer ministre, Algirdas Butkevičius, va passar dels 38 escons a només 17, i el conservador Unió per la Pàtria–Democratacristians Lituans, de 33 a 31 Els analistes van coincidir a valorar que el resultat era fruit d’un desig de l’electorat per a renovar la classe política i el rebuig…