Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Els fonaments del sistema pelàgic: plàncton, nècton, plèuston
La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…
Els consumidors primaris: el zooplàncton
Els organismes del zooplàncton Dins les cadenes tròfiques marines el zooplàncton constitueix l’anella que canalitza l’energia produïda pels organismes autòtrofs cap als consumidors secundaris D’una manera molt simplificada, es pot afirmar que el zooplàncton s’encarrega de posar a disposició dels grans carnívors pelàgics l’energia generada pel fitoplàncton Tanmateix, el paper del zooplàncton als ecosistemes marins és força més complex, fruit tant de la diversitat d’organismes i de formes que el componen com de la diversitat d’estratègies que segueixen les diferents espècies i grups El…
El continent i el contingut
L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…
Els productors primaris: el fitoplàncton
Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…
La dinàmica marina
El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…
El funcionament ecològic dels boscos nebulosos
Submergits en la boira El bosc nebulós de muntanya, situat en àrees de grans boires i humitat, més que no pas de pluges, té en comú amb la pluviïsilva de terra baixa la sempervirència dels seus vegetals dominants, l’exuberància de totes les formes vives i l’elevada riquesa taxonòmica La principal característica visual que els en separa és l’estructura del dosser arbori, molt més simple, i el paper preponderant que hi fan els epífits Certament, malgrat l’alt grau de coincidència amb les selves de terra baixa, no són pocs els organismes que viuen exclusivament als boscos nebulosos Ben coneguts…
El planeta blau
Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…