Resultats de la cerca

Submergits en la boira El bosc nebulós de muntanya, situat en àrees de grans boires i humitat, més que no pas de pluges, té en comú amb la pluviïsilva de terra baixa la sempervirència dels seus vegetals dominants, l’exuberància de totes les formes vives i l’elevada riquesa taxonòmica La principal característica visual que els en separa és l’estructura del dosser arbori, molt més simple, i el paper preponderant que hi fan els epífits Certament, malgrat l’alt grau de coincidència amb les selves de terra baixa, no són pocs els organismes que viuen exclusivament als boscos nebulosos Ben coneguts…

Els organismes del zooplàncton Dins les cadenes tròfiques marines el zooplàncton constitueix l’anella que canalitza l’energia produïda pels organismes autòtrofs cap als consumidors secundaris D’una manera molt simplificada, es pot afirmar que el zooplàncton s’encarrega de posar a disposició dels grans carnívors pelàgics l’energia generada pel fitoplàncton Tanmateix, el paper del zooplàncton als ecosistemes marins és força més complex, fruit tant de la diversitat d’organismes i de formes que el componen com de la diversitat d’estratègies que segueixen les diferents espècies i grups El…

La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…