Resultats de la cerca

Les aigües de la taigà Tant a la taigà eurasiàtica com a la de l’Amèrica del Nord abunden les masses d’aigua, fet gens sorprenent si es té en compte que les precipitacions són abundants i l’evaporació, a causa de les baixes temperatures, és molt escassa Únicament algunes regions muntanyoses poden patir cert dèficit hídric A la planúria típica de la taigà no sol evaporar-se més del 50 al 70% de les precipitacions caigudes la resta va a parar als rius i als sòls mal drenats i provoca la formació de pantans i torberes Els cursos i els plans d’aigua Com que l’hivern s’allarga a la taigà durant…

Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…

Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…