Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Aristòtil: l'etern cicle de l'aigua
Vint-i-quatre segles enrere, Aristòtil contemplava ja amb ulls de filòsof allò que avui s’anomena cicle de l’aigua Per què amb ulls de filòsof Perquè per als pensadors del seu temps es tractava de superar les contradiccions en què les concepcions presocràtiques empresonaven el pensament, és a dir, d’explicar alhora les transformacions del món i la seva eternitat La seva reflexió el conduïa així a considerar l’etern moviment de l’aigua —en la mesura que es tracta d’un moviment cíclic— a escala planetària, i alhora la comparava amb un organisme, sotmès, ni que fos per parts, a la maduració i l’…
Parmènides: la natura de l'univers
Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser u, invariable, immòbil i etern si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror que identifica amb el foc i la foscor que identifica amb l’absència de claror, definiria els objectes del món sensible Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès, sobretot en els…
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…