Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
De Malta a Lima: Manuel d’Amat. 1760
Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…
La plàstica barroca. 1610-1780
Les monarquies absolutes europees tendiren a concentrar progressivament, durant els segles XVII i XVIIII, riqueses, poder i símbols en uns punts privilegiats dels seus extensos territoris les capitals, les residències reials, les capitals virregnals Però, al mateix temps, algunes ciutats europees amb port o amb comerç i altres centres amb importants concentracions de comunitats religioses van generar una important demanda d’obres d’art que incloïa els dos extrems tant la mitologia com el realisme Itineraris del barroc català Algunes de les famílies d’artistes catalans o valencians que van…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…