Resultats de la cerca

Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…

Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…

La possibilitat real de reproduir mecànicament moltes còpies sobre paper de textos inicialment manuscrits, que s’inicià a l’Europa Lotaríngia durant la segona meitat del segle XV, configurà un dels canvis revolucionaris més importants de la història humana Difusió de la impremta En un món basat en l’oralitat, el coneixement visual i la memòria personal, que desapareixia amb cada mort, se li sumà un altre món en el qual era possible transmetre a molta gent i conservar durant molt temps els coneixements, i les emocions, fixats a través de l’escriptura La geografia de les primeres impremtes és…