Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI. Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia. Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder. Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma...