Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Montdragó
Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…
La Conca de l’Ebre
La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…
Els homòpters: cigales, pugons i afins
Característiques del grup Els homòpters constitueixen un grup d’insectes d’una gran importància, tant pel nombre elevadíssim d’espècies que comprèn, com perquè entre aquestes n’hi ha algunes que tenen una gran incidència sobre l’agricultura i la jardineria i sobre les masses forestals Efectivament, a més de les cigales, conegudes pel seu cant estrident estiuenc i popularitzares per una coneguda faula de La Fontaine no totalment exacta des d’una perspectiva biològica, també formen part d’aquest ordre els psílids o pugons saltadors, els pugons veritables o àfids, inclosos els pugons gallífers i…
La geologia del petroli
La natura dels hidrocarburs A la natura, els hidrocarburs prenen diversos estats físics i presenten composicions químiques molt diverses Gairebé sempre són una mescla de diversos constituents, entre els quals dominen, és clar, els hidrocarburs Químicament hom divideix els hidrocarburs en tres grans famílies els hidrocarburs saturats parafinics o alcans C n H 2 n+2, de cadena lineal representen com a mitjana del 15 al 20% els isoalcans o naftes de natura cíclica C n H 2 n representen del 20 al 30% dels crus i els hidrocarburs no saturats, entre els quals hi ha els hidrocarburs aromàtics i els…
Registre geològic de fenòmens astronòmics
Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…