Resultats de la cerca

Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets…

JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…

Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…

El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…

Eines d’una farga, Ripoll, segle XVII MAF / RM Com es pot avaluar la producció de ferro a Catalunya durant el segle XVII Ja sigui per coneixement directe o per tradició bibliogràfica i erudita, una munió de geògrafs, estadistes, viatgers o literats en general deixaren constància de la notable activitat siderúrgica siscentista catalana Abraham Ortelius Oertel, Francesc Comte encara al segle XVI Jean de Malus, Andreu Bosc, Miguel de los Santos de Sampedro, els Blaeu, Mendes da Silva, Francesc Marés, Manuel Marrillo o Josep Aparici al llarg de tot el XVII, per citar-ne alguns de…

Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

És un lloc comú de la història econòmica afirmar que amb el descobriment d’Amèrica es va produir un desplaçament de l’activitat comercial des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic El fet és cert en línies generals i a llarg termini, però ja l’historiador francès Fernand Braudel va demostrar que la Mediterrània continuava sent una mar econòmicament activa durant el regnat de Felip II Un cop feta aquesta consideració, però, s’ha de reconèixer que el comerç dels Països Catalans va perdre durant la major part dels segles XVI i XVII l’empenta que l…

Felip V a cavall , JRanc, 1734 MP El sistema de govern que es va imposar als Països Catalans arran de la batalla d’Almansa no era l’única solució entrevista per les autoritats borbòniques De fet els botiflers valencians no creien que l’alçament dels maulets hagués estat responsabilitat de les institucions del regne Els membres del Consell d’Aragó actuaven amb la idea que la forma de govern seria retocada en favor del rei, com ho va ser a Catalunya el 1652, però no completament alterada Certament els consellers d’Aragó es movien en un terreny fals quan intentaven conservar una part de l’…

Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…