Resultats de la cerca

Targeta comercial del taller de litografia de PSerrallonga, Barcelona, sd AC / GS El poderós instrument de la publicitat moderna va néixer com a conseqüència de la revolució burgesa i dels nous aires econòmics de la industrialització vuitcentista, amb la producció i comercialització de béns de consum La nova situació va empènyer els empresaris a prendre mesures per a assegurar-se la venda dels productes fabricats, i una d’aquestes mesures va ser la publicitat Més enllà de les velles formes d’anunciar “domèstiques”, com ara els reclams penjats a la porta de la botiga, d’origen medieval, o la…

Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…

Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…

F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…

Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes…

Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…

Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…

Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…

Signatura de JBBasset, sd, coll part GS Joan Baptista Basset i Ramos, militar al servei de la casa d’Àustria i líder de les reivindicacions populars durant la guerra de Successió, havia nascut a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Andreu, probablement l’any 1654 Era fill de Tomeu Basset, d’ofici daurador, i d’Esperança Ramos Es desconeixen les seues activitats fins que el 1670 començà a prestar serveis als emperadors d’Àustria i a Carles II Més tard, les autoritats borbòniques relacionaren l’inici de la seua trajectòria militar amb la necessitat d’eludir l’actuació de la justícia, a…

El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…