Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
Parròquia, rectors i societat rural
La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els…
El pactisme català després de la guerra dels Segadors
La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…