Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ramon de Penyafort i l’ensenyament del dret
Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…
Els pariatges andorrans
Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…
Les institucions de govern
La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…
Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals
Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…