Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat. Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intel·lectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit il·lustrat característic del segle a Europa. El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes. Sols una exigua minoria dels intel·lectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil...