Resultats de la cerca

Immigrants musulmans, Barcelona, 1997 AVUI A Catalunya i a la resta de l’Estat s’ha viscut, els darrers anys, l’aparició del fenomen de la immigració, que prové dels països del Tercer Món i, concretament, del nord i centre d’Àfrica i Àsia Un fenomen produït per causes estructurals d’ordre econòmic, polític i demogràfic i que sense cap mena de dubte es consolidarà La distribució de la riquesa genera masses d’exclosos en els països d’origen S’ha parlat molt de l’atracció que exerceix Occident sobre els països del Tercer Món, però no es pot oblidar que la mateixa situació social i econòmica d’…

Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…

La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…