Resultats de la cerca

Des de mitjan anys seixanta i durant la dècada dels setanta, l’agricultura dels Països Catalans va patir una profunda transformació tècnica i econòmica Aquesta mutació va consistir, d’una banda, en l’increment de les seves connexions i la seva dependència amb la resta de sectors productius indústria i serveis financers i, de l’altra, en la progressiva reducció del seu pes dins l’activitat econòmica global Aproximació a la localització territorial de les agricultures dels Països Catalans Distribució dels conreus i altres usos del sòl al final dels anys setanta Els 6,9 milions d’hectàrees de…

Cartell de propaganda oficial per a les eleccions sindicals del 1966 AF/AHC Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, l’estructura social dels Països Catalans va sofrir unes fortes transformacions econòmiques i laborals que obriren el camí cap a la consolidació de la societat industrial, amb certes peculiaritats degudes a la manca d’un marc democràtic Tanmateix, al final del període s’endevinava l’inici d’una nova fase, anomenada postindustrialista o de capitalisme avançat, que va comportar grans reestructuracions en l’àmbit econòmic i laboral i també importants transformacions…

La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…

El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…

A escala individual o collectivament, la identitat no és una opció unidimensional ni estàtica, sinó més aviat la síntesi d’un conjunt de diferenciacions i identificacions, uns sentits de pertinença que poden canviar dins d’una relativa estabilitat En principi, són identificacions no excloents entre elles cadascú pot sentir-se alhora membre d’una comunitat local, d’una comunitat cultural i d’una comunitat política Però no són fàcilment subdivisibles —no solem identificar-nos indistintament amb diversos llocs, cultures o ciutadanies—, ni els donem tampoc la…

La Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, com s’apressaren a batejarla els seus impulsors, atià la vocació i la preocupació política d’una part important de la població que, amb la Restauració, va veure com s’esvanien de cop les seves illusions, tot i que, ben aviat, s’havien de començar a articular nous sistemes d’actuació i presència política, a través de fórmules indirectes No és que abans del 1868 la ciutadania hagués viscut sense preocupar-se dels projectes de disseny de la societat, com ho demostren les constants conspiracions polítiques, d’ampli ressò, o les diverses publicacions…